INTERIORS

Orenetes
2004
65 x 81 cm
acrílic sobre tela


orenetes

Casa nostra es troba al costat de l’església i des de el terrat es pot veure, imponent, el campanar. Al mig de la casa hi ha un celobert on tornen, puntualment cada primavera, una parella d’orenetes. És impressionat com aquests ocells, després de fer milers de quilòmetres, saben trobar aquest racó de món. És curiós com els agrada la nostra companyia, tan propera. Alguns cops reposen en un fil de l’antena de la televisió i ens mirem de fit a fit una bona estona. Amb la seva forma i perfil tan distintius, les veiem passar vertiginosament per sobre nostre, en carrers i places dels nostres pobles. El seu plomatge és característic, blanc i negre, però a sobre de l’esquena tenen unes plomes que donen uns reflexos blaus iridiscents, impossibles de representar. Aquesta escena ens acompanya des de l’abril fins a finals d’agost, quan se’n van amb unes quantes orenetes noves a la família.És interessant, en aquesta escena, el contrast de llums i ombres, de colors... El cel blau immens als nostres caps, la pau del migdia càlid. Un moment per viure, un misteri, i aquest instant infinit...

Llum al dormitori
2005
89 x 130 cm
acrílic sobre tela

llum_dormitori

A l’estiu, al dormitori de casa nostra i a l’hora de la migdiada, amb els finestrons mig tancats, entra un raig de sol que il·lumina tota l’estança amb una llum màgica. Aquesta llum, tan nostra, que es filtra indiscreta per qualsevol escletxa. Un dia, el raig de llum va tocar de ple, durant una estona, sobre una peça de roba vermella, i rebotava d’una forma misteriosa, màgica. Les portes del balcó que són de color gris clar, es van tenyir de vermell. Em sedueixen aquestes llums. De sobte, es fa evident que el color de les coses es veu alterat dramàticament segons els color dels elements que l’envolten. M’he adonat que aquest fenomen, en aquesta escena tan evident, es produeix constantment al nostre voltant. Tot està influenciat per tot: el tipus de llum, l’hora del dia, els núvols del cel, el color de les façanes de les cases veïnes, el color dels arbres i la vegetació, el color de la terra del lloc on vivim... I això no és tot, el color que rebem de les coses varia, fins i tot, segons des del lloc on les mirem. La mateixa escena o paisatge donarà uns matisos diferents a les persones que el contemplin des de llocs distints, ja que la superfície de les coses, reflexa la llum en una direcció més que en un altra en funció de la seva textura, més rugosa o més brillant. El color de les coses, definitivament, no és el color que pensem que tenen, sinó el color que percibim. Paradoxalment, però, la major part de nosaltres veiem les coses del color que creiem que són.


Habitació de Farrera
2004
116 x 89 cm
acrílic sobre tela

hab_farrera

Al Pallars, hi ha un petit poblet entranyable anomenat Farrera. Però com en molts llocs del Pirineu, la gent ha anat marxant i abandonant la manera de viure tradicionals. Però a Farrera, als anys 80 s’hi van instal·lar uns joves procedents de diferents indrets de Catalunya, també d’Irlanda i Alemanya, gent aterrada dels somnis dels anys 60 a la recerca de petits paradisos apartats del brogit de la gran ciutat. El poble va anar recuperant vitalitat amb les noves iniciatives creades. La més important ha estat el Centre d’Art i Natura que acull artistes en residència. Molts pintors, poetes i músics passen uns dies, i fins i tot llargues temporades, per desenvolupar el seu treball envoltats d’un paisatge extraordinari, en un ambient de tranquilitat i pau.Un mes de desembre, vaig estar dues setmanes a Farrera, per estudiar i escriure, hostatjat en aquest centre, on vaig coincidir amb l’artista argelina Rachida Azrou, una pintora d’una força impresionant, i el poeta Víctor Sunyol, d’una vitalitat entranyable. La meva estança era en unes antigues golfes reconvertides en habitació d’hostes. Els hiverns, als poblets de muntanya són realment freds, molt freds, i un silenci profund ho envaeix tot, des del fons de les valls fins als cims de les muntanyes. Però al matí un sol clar i increïblement lluminós ho reviu tot: els ocells que canten, les vaques que surten del corral, els ramats d’ovelles que pasturen als prats, els gats que es rertornen del fred de la nit arrecerats en algun racó solellós, esperant alguna deixa de l’esmorzar... i la gent, que reprenen pausadament el seu treball quotidià.... El sol renova la vida a la vall. A la meva habitació, la llum que entra pel petit balcó, fa resplandir tota l’estança: el terra, construït amb taules de fusta vella, gastada pels anys i que grinyolen al caminar; les parets plenes de quadres d’artistes que per allí han passat; el sostre amb bigues corcades; el llit, ple de mantes, sense refer... i aquesta llum que ho omple tot.

Llum a l'interior
2006
162 x 114 cm
acrílic sobre tela

llum_interior

Hi ha uns moments del dia que la llum transforma qualsevol espai de la casa. La llum que entra per una finestra, per una escletxa de la porta, per una vidriera, pel celobert... La llum rebota no sols en les parets sinó en qualsevol objecte de l’estança i els colors de tot plegat es barregen subtilment.En aquesta escena, un raig de llum del sol entra per una finestra petita al final de la tarda. La llum toca una pica de ceràmica blanca i una tovallola groga. El sostre està pintat de color blau cel i a la paret hi ha un mirall amb un marc blau fosc. Durant els pocs minuts que dura aquesta conjunció, tota l’estança es transforma i es produeix un espectacle canviant de llums i colors.Captar i representar aquestes subtileses és realment difícil: hi han zones de colors ben definits, però hi ha llocs de transició on el pas d’un color a un altre és complex i difícil de definir. Però la màgia de l’escena em motiva a intentar-ho.